Primer assalt fallit
El
Paseo Galan Vilafant no va saber aprofitar les relliscades d’Esplais i Macfrin
i va deixar passar una oportunitat brillant de situar-se en segon lloc a la
taula a tres punts del Ripoll. Els Vilafantencs van veure com el Teià els remuntava
l’encontre després del gol inicial d’Adri, i tot i que van arribar a igualar el
marcador, el Teià va aprofitar millor les seves ocasions per fer-se amb la
victòria.
Després
dels resultats que s’havien donat dissabte, el Vilafant viatjava a Teià amb una
sola idea, guanyar el primer assalt a la lliga i a una de les dues places que
donen dret a jugar a Europa la temporada vinent. Alhora, calia ser prudents,
perquè en aquesta pista l’Esplais ja hi va perdre el liderat fa dues setmanes. Els
primers minuts van ser de domini visitant i ben aviat van arribar els primers
serveis de cantonada per intentar avançar-se en el marcador. El Teià s’ho
mirava amb respecte i també deia la seva amb dues arribades de perill que també
acabaven en corner. Després de diverses alternatives, va ser Adri(10) amb un
xut potent qui inaugurava el marcador i posava les coses molt de cares al
Vilafant, que semblava complir el seu objectiu de portar la iniciativa en el
marcador per evitar sorpreses. Però sense temps ni per celebrar-ho, Enrique
guanyava l’esquena a la defensa empordanesa i situava les taules en el
lluminós. Això va caure com un gerro d’aigua freda en els homes de Martinez i
Abulí, que sense adonar-se’n no van saber portar el tempo del partit. Van caure
en el nerviosisme, en la precipitació i en la imprecisió. Els locals ho
aprofitaven i començaven a crear perill en uns minuts de desordre vilafantenc..
Una d’aquestes imprecisions la va aprofitar el conjunt del maresme per armar Una
contra ràpida que va acabar en gol d’Albert. En menys de cinc minuts el signe
del partit va canviar com de la nit al dia. Tot i que el Vilafant ho intentava,
el gol no va arribar, ho va tenir molt a prop Dani Haro que va enviar un potent
xut al pal de la porteria de Joel. Amb aquest resultat s’arribava al descans.
Inici del segon acte i índex altíssim de possessió pel conjunt visitant, que
ara si tocava i circulava amb més paciència que al primer temps. Quan tot just
havien passat només quatre minuts, una combinació entre Clapa i Lina, l’aprofitava
aquest darrer per signar l’empat i donar esperances als homes de Martinez i
Abulí. El Teià es convertia en un equip molt perillós a la contra, i així ho
demostrava a l’equador d’aquest segon temps tot i que l’acció no acabava en
gol. Però una vegada més, el Vilafant fou víctima dels seus propis errors.
Després de finalitzar una contra de manera desastrosa, sortida ràpida dels
maresmencs que en aquesta ocasió no van perdonar i van tornar a desfer l’empat
amb el gol de David. Això va tornar a trastocar els plans dels visitants que
ben ràpid, i producte dels nervis, es van carregar amb cinc faltes. Amb el
marcador favorable al Teià i insistint de valent sobre la porteria de Joel,
arribava una falta molt discutida pels visitants que significava el doble penal
que transformaria en gol Joan(37). Faltaven tres minuts i els vilafantencs es
van bolcar en busca de l’empat. Gràcies a un potent xut de Víctor, la
diferència s’escurçava i encara hi havia temps per a la proesa. Clapa va tenir
l’empat a les seves botes, però el seu xut des de dins l’àrea s’estavellà al
pal de la porteria local. Després d’això, ja no hi va haver temps per a més i
els locals es van endur justament els tres punts, uns tres punts que els
permeten abandonar la zona de descens. En resum, primer assalt al títol fallit
del Vilafant, en una lliga que encara ens pot deparar moltes sorpreses.
TEIÀ FUTBOL CINC: Joel, Xavier, Albert, David, Joan,
Ferran, Lluís, Ismael i Enrique.
VILAFANT FS-FEF: Jordi, Victor, Miguel, Adrià, Haro,
Clapa, Linares, Nelson, David.
Gols: 0-1,Adri(10);1-1,Enrique(10);2-1,Albert(14);2-2,Lina(24);3-2,David(36)4-2,Joan(36);4-3,
Victor(37)
Àrbitres: Sr Barceló i Sr Velasco. .
Incidències: els àrbitres van mostrar targetes
grogues als locals Ismael i Albert (2) i als visitants Clapa i Miguel.
No hay comentarios:
Publicar un comentario